Història del club

El Club ja té 47 anys d’història. En aquests anys el món, l’Empordà, la tecnologia, la pràctica de l’esport i els hàbits de la societat han canviat molt. És un bon moment per a repassar els orígens i valors fundacionals del CTLL i encetar la reflexió sobre quin model de club volem els socis pel futur.

El Club Tennis Llafranc va néixer amb l’empenta d’un grup d’amics de Llafranc i Palafrugell. Qui hagués dit que aquell somni –potser fins i tot una broma– inicial es convertiria en un club amb gairebé 50 anys a l’esquena i un grapat d’històries meravelloses per explicar.

En Ferran Adrià sempre ha dit que per a imaginar el futur s’ha de començar per entendre el passat, les arrels, la història. L’Adrià va reimaginar la gastronomia i, tot i les seves creacions trencadores que li van donar fama mundial, sempre va ser fidel a les arrels i la història on, de fet, hi va trobar inspiració per a innovar. Per això, en un moment en què el Club es vol repensar com vol ser en el futur, volem portar a aquestes pàgines un petit reportatge, també, de quin ha estat el seu passat.

La idea inicial de construir un nou club de tenis es remunta als anys 60. Ens ho explica Santiago Martí, un dels cofundadors: “La idea del Club va sorgir perquè en aquells temps només hi havia tres pistes a Llafranc: la de casa els Carné; la de casa els Serra; i la de la meva família a la arineda. Ens era, doncs molt difícil organitzar partits entre nosaltres, familiars i possibles convidats”.

El mateix grup d’amics, liderat per Jesús Serra Santamans, també va impulsar el port esportiu, per poder guardar les barques i deixar lliure la platja per a visitants i banyistes; la seva visió era que aquestes iniciatives “millorarien la categoria turística de Llafranc, com efectivament s’ha confirmat” ens explica el mateix Santiago Martí.

En aquell grup d’amics, Jordi Marsal va portar el pes per aconseguir la compra dels terrenys, i Jesús Serra es va encarregar dels aspectes esportius –construcció de les pistes i redacció de les normes esportives– amb l’assessorament del Real Club de Tenis de Barcelona. El mateix Jesús Serra esdevindria el primer president del CTLL, amb Santiago Martí de vicepresident i Eduardo Garrido de secretari.

El 23 de juliol de 1974 l’Ajuntament de Palafrugell va emetre el permís a TEDESA (l’empresa que havien creat per a comprar els terrenys) per a començar les obres: la idea d’un grup d’amics es començava a fer realitat.

El CTLL es posa en marxa el 27 de setembre de 1975 amb set pistes de terra batuda i quatre dures. El local social i la resta d’instal·lacions ja estaven revistes, però arribarien després.

Aquell mateix any ja s’hi celebra el primer Campionat Social, per cert, el van guanyar la parella formada per Xavier Miserachs i Joan Vigas, ambdós de Palafrugell.

El 1976 ja va arribar la seu social que coneixem ara, obra de l’arquitecte Joan Pericot. El juliol d’aquell any engegava la primera Escola de Tennis sota la direcció d’Antonio Martínez López.

Els primers anys del Club van ser de gran activitat i efervescència esportiva i social: visita del Rei d’Espanya el 1978, construcció de la pista poliesportiva, actuació de Joan Capri, nombrosos torneigs, sopars i activitats socials i culturals. El CTLL ja s’estava convertint en un referent a l’Empordà.

L’any 1983, sota la presidència de German Loewe, Jesús Serra i Santamans va esdevenir President Honorari del Club, en reconeixement a la seva tasca fundacional. El mateix Jesús Serra rebria la insígnia d’or i diamants catorze anys més tard, l’any 1997.

El 1986, Sixte Cambra es convertia en el nou president del Club i l’any 1988 es concedia una nova llicència per l’ampliació de les instal·lacions: el CTLL continuava creixent en tots els aspectes. El mateix any, Gabriela Sabatini va visitar el Club enmig d’una frenètica activitat esportiva. Entre altres, organitzava cada any el Campionat d’Espanya de Veterans i aquell mateix any Ferran Porta esdevenia president. Com ell mateix ens ha dit “En iniciar la meva etapa com a president, l’objectiu era gestionar des de la responsabilitat mirant d’anar millorant l’oferta pels socis, fer créixer el nombre d’associats i apropar el Club a Palafrugell”.

Poc després es construeixen les primeres pistes de pàdel, esport minoritari en aquell moment; les pistes estrenarien moqueta el 1995. A finals dels anys 90 el Club ja era molt semblant al que coneixem ara: tenia 19 pistes de tenis i 2 de pàdel.

L’any 2000, es celebrava el seu 25è aniversari: com si res, la idea d’uns quants amics de Llafranc s’havia convertit en el club esportiu referent de la Costa Brava. El Ferran Porta recorda així l’aniversari: “Recordo que vam preparar l’esdeveniment amb especial dedicació. Era una manera de reconèixer el que havien fet als qui van crear el Club i els qui l’havien gestionat fins llavors. Un objectiu era que assistissin a l’acte la major part possible de fundadors, presidents i alguna persona vinculada a Llafranc del món de la comunicació. L’escollit era Carlos Sentís que s’estimava Llafranc i coneixia el seu procés històric abastament. Vam fer un llibre, el recordat Ernesto Setién va dedicar-hi moltes hores, i vam tenir interès a difondre l’acte a través dels diferents mitjans de comunicació de la vila”.

L’any 2007 el CTLL va organitzar una eliminatòria clau de la FedCup: “la bona relació que manteníem amb les federacions Catalana i Espanyola ens va permetre organitzar una eliminatòria de la FedCup en què Espanya es jugava baixar o mantenir la categoria. El repte organitzatiu va ser molt gran perquè per primera vegada vam haver de posar grades supletòries a la pista central, facilitar la presència de càmeres de televisió i tenir, durant un cap setmana el club obert a moltíssima gent, amb els problemes de seguretat representa. També va ser un èxit”, explica el Ferran.

Els darrers anys, el Club ha mantingut la seva activitat i essència, però ha patit un degoteig lent, però sostingut en nombre de socis. Són molts els factors que hi han influït: la crisi financera i econòmica dels anys 2008-2012 –també, de turisme–, l’ampliació de l’oferta d’altres clubs de la zona, el creixement exponencial del pàdel i altres esports respecte al tenis –l’oferta del Club segueix sent molt esbiaixada cap al tennis–, l’adopció de models de “pagament per utilització” per part de les generacions més joves, normalment, a través d’una aplicació al mòbil… A més, durant l’últim mandat, presidit per Jordi Cumellas, es va haver de fer front a la crisi sanitària de la Covid-19 els anys 2020 i 2021. Amb cintura i molts d’esforços es va poder capejar una situació complicada per a tothom, i es va aconseguir evitar una fuga de socis massiva, tot i que el degoteig seguia. A pesar de totes les mesures preses, les finances del CTLL se n’han ressentit i també, l’estat de manteniment i l’oferta de serveis.

A finals del 2021, Josep Lluís Marcó Castellnou, soci del CTLL de tota la vida, va impulsar una plataforma cívica anomenada “Pel Futur del Club Tennis Llafranc” per promoure un nou model de gestió del club i provar de donar-li un impuls decidit. A les eleccions celebrades la primavera del 2022 –les primeres en la història del Club–, Josep Lluís Marcó va guanyar amb una Junta formada per professionals de Barcelona i de Palafrugell i, gairebé, amb paritat de gènere entre els seus membres.

Des de llavors, la junta ha empès algunes reformes immediates al CTLL. Algunes d’elles ben visibles, com la redecoració de l’espai social, la reubicació de la recepció i control de pistes, la millora del restaurant, l’actualització dels equipaments del gimnàs o la construcció del nou chillout de La Pineda; d’altres, més de gestió interna, com la contractació d’un nou gerent.

El nombre de socis ha començat a repuntar, però encara està lluny dels màxims històrics.